dimecres, 8 de febrer de 2017

Vitis Gerulaitis' Videodrome

 
 
 
La catedral de Barcelona
 
 
 
 https://vimeo.com/586013836
 
 
familia Muñoz Santacruz, navidad 2020-2021














videopoema per sarau poètic, concurs de tres turons per presentar el dia 23 d'abril del 2019








calçotada casa del Fede 8 de març del 2019





 


Felices fiestas con un invitado de excepción, visitando Montserrat

18 de diciembre de 2018







Carcassona 2018 amb Joan Pere i Víctor


Aquest vídeo és fruit d'una col·laboració entre músics i videoastes, que sorgeix sota la causa d'un viatge a Carcassonne que vam fer en Joan Pere i jo. És un entorn molt curiós.








"Cocoratatacoa" versión 6

Querido receptor, no quiero que se haga un lío con las versiones. Esta la nº6 es la más actualizada. Se podría decir definitiva pero nunca se sabe...

En esta última versión he hecho una limpieza de audios. También, tanto en esta como en la 3.0 he cambiado el tema de inicio porque me ha parecido violento en contraste con la placidez de las imágenes.

También tanto en la 6 como en la 3.0 cambiamos un plano que podía verse redundante. Aparte de que no aportaba nada nuevo estéticamente el sonido que acompañaba a la imagen era sonido ambiente y pareciera que estaba uno mirando un paisaje con escaso movimiento interno. El cambio varío en gran medida mi visión general del proyecto, ahondando, ahora sí en el arte de MD marThoide, pudiendo dar más escenas oxigenadas con su ruidismo y deshiriendo irritabilidades que no son capaces (¿somos?) de aguantar un plano estático cómo si de un cuadro en movimiento se tratara, porque no nos aporta suficiente información? Esa es la tragedia de este arte, y es que ante la opulencia industrial de estos magnates hollywoodienses se encuentra el absurdo de una imagen estática que en teoría no nos enseña nada que no sepamos: 
-ah, que bien, unos árboles y unos matorrales
Ya está, ya lo hemos visto, busquemos otro que nos de la dosis de actualidad que parece que busquemos. El 20 minutos te prepara para tener tema de conversación en el trabajo, pero es un diario proletario, te informa de aquello que pueda aparecer recurrente, incluso lo lee más de una persona, (el mismo diario). Estaremos a las puertas de un mundo totalitario? Estamos en ese camino? O somos residuales los que pensamos que podemos acabar con el planeta...Pues que?ah pues que buscamos más i más información y cuando se pone una pantalla en negro en un film, como hacía Marguerite Duras te das cuenta de que puedes oír.

En cuanto a la edición del video, el cambio más flagrante que podemos observar al principio es el tema ruidista, que puede generar dos consciencias distintas, algo que consigue, sin lugar a dudas MD marThoide. En sus temas puede generar ambientes para dotar semánticamente a una imagen. Ella sabrá mejor que yo qué imágenes son más afines a su música. Voy a enviarle un whatsapp para invitarla a que visite la página. :)





Cocoratatacoa versión 3.0





Versión definitiva de proyecto "Cocoratatacoa"



Versión beta de proyecto "Cocoratatacoa"
Edición muy poco elaborada pero con la frescura que ello conlleva. Música de la gran M de Marthoide. Disfrutad.





Realidad Opresora

música, dansa i poesia és el que proposem en aquest clip que vam realitzar amb el meu amic Òscar a dos espais ben singulars de Barcelona, primer la platja i després el parc de les tres xemeneies del Paral·lel per participar al primer concurs de video-poemes, en el marc del sarau poètic que es celebra cada any coincidint amb la festivitat de Sant Jordi i organitzat per la fundació Els Tres Turons





"El laberint màgic"






"Calçots a Can Fàbregas"




No s'en pot dir calçotada perquè no es veu ningú menjant calçots però es un document del migdia que vam passar a casa del Fede molt agradable i uns grans anfitrions també l'Eugenio que es va dedicar a rostir els calçots i va menjar l'últim perque no haguèssim d'esperar els demés




"Kit de Construcció"

Enregistrament de la performance teatral "Kit de Construcció" de "Teatre de Pacotilla" i els "Sis Sentits"







video Africa Tanzania julio 2017

El nostre viatge a Tanzània va ser curt però va dónar molt de sí. Vam conéixer gent fantàstica i vam compartir moments inoblidables amb tot l'equip que va organitzar el viatge per a nosaltres. Agraïments especials a Chelsey i James.









"Ciutat Perduda" de Tayrona i Amazones brasiler

Seguit de monòlegs de l'Oscar amb imatges de l'excursió a Tayrona el juliol del 2016, edició llampec, caòtica i fugissera doncs en una tarda ens ho hem respatllat. Surt també el Joel, el nostre guia per l'amazones i l'Anyela, una companya de l'excursió.




"CST to Transylvania"En 1998 tuve ocasión de participar en el viaje de estudio de las minorías étnicas en la región rumana de Transylvania. Fue una visión fugaz pero verídica de cómo diferentes razas y religiones pueden compartir una sociedad, sea dicho de paso, muy hospitalaria y orgullosa de su nación.
La pieza tiene una larga duración, creo que es la justa para entender los veinte días del mes de julio en que, con el liderazgo de Brigitte y Ralph pudimos descubrir sus costumbres y sus gentes. Me hace especial ilusión el hecho de que tanto tiempo después pueda presentar este largometraje en estilo documental y puede ser que hasta pueda subtitularlo para lograr entender las opiniones de los entrevistados.



"La ràdio muda"


La ràdio muda és una idea que s'em va ocòrrer veient un vídeo de la Chantal Akerman. Després la vam posar en comú amb els companys i va sorgir aquesta peça amb la que voliem participar al concurs EN MUT que havia de ser una obra sense diàlegs ni veus en off. Quan va sorgir la idea jo estava participant en un programa de ràdio amateur. La veritat és que em va seduïr la possibilitat d'explicar el funcionament d'una ràdio que com en una paradoxa no se sentia, vam incloure un recurs desestabilitzador d'un tall surrealista ballant al ritme d'una música que ningú sentia, de fet en el vídeo quan ens posem a ballar no se sent res. Amb la música vam integrar una mena de docu amb les gestualitats i una càmera molt pertorbadora que en alguns moments provoca a l'espectador amb imatges desenfocades que al final sempre s'enfocaven en allò que voliem veure.

Jugant amb els primers i primeríssims primers plans y sincronitzant la música amb els moviments i objectes, cares, mans i peus que es mostren.




"Nanna de l'h2o"






Nanna de l'h2o reflexa la meva fília per l'aigua i com poder captar la màgia i les formes que crea la seva caiguda. Està editada en càmera lenta i sobre una cançó del company Guim de Guimaraes, a la banda de só hi ha inclosa la remor de la caiguda de l'aigua a les fonts de la plaça Catalunya de Barcelona. Vaig pensar que el tema instrumental ajudava a percebre encara més les misterioses i belles formes de la natura, és una peça que a mi m'aporta enèrgia, força, inclús eufòria.


"Joan Salvat-Papasseit - Encara el tram"




Joan Salvat Papasseit-encara el tram és un amalgama d'imatges robades i pròpies, sota la imatge un tema techno i al principi altre cop la presència de l'aigua. Al final unes imatges d'una processó de setmana santa a Badalona i el poema d'en Joan Salvat incrustat al final del vídeo. La música prové d'una sessió del dj Ignasi d'Egara.


"Conxa parada mercat Sant Antoni 1996"



La Conxa va morir l'any 2016. La seva vida donaria per fer un documental però quan ens vam decidir a fer-lo ja no estava preparada per a contestar amb criteri a les preguntes que li voliem fer, potser vam pensar massa tard la idea.
Ella era tota una institució, afiliada al grup dones del 36, la Conxa va lluitar en el bàndol anarquista a la guerra Civil i va servir d'inspiració a la pel·lícula Terra i llibertat d'en Ken Loach.
El fet es que ja era tard però vaig recordar que tenia una gravació en vhs d'ella en el seu reducte del mercat de Sant Antoni, allà es van portar a terme una mena de lloc de trobada d'escamots de resistència durant els anys de dictadura, sota la tapadera de la parada al pati dels botons de l'esmentat Mercat de Sant Antoni, encara que un cop assolida la democràcia ja es va convertir més en un mitjà de supervivència que el que havia estat abans. Encara que moltes televisions i documentalistes sabien que podien comptar amb ella per a mantenir la memòria històrica de la confrontació bel·líca i la posguerra. Heus aquí un document d'una porció de vida que la Conxa va viure més allà a la parada que inclús a casa seva com ella mateixa ens explica.



"Carmel Zombie"




Carmel Zombie és un curtmetratge a on vam poder comptar amb la col·laboració de molts i variats professionals però també de familiars i amics que van voler aportar el seu granet de sorra.

En el que respecte a mí vaig tenir la oportunitat d'assistir al rodatge, de col·laborar com a actor donant vida a l'ajudant del comissari de Osorio, em podeu veure actuar en el paper de Grau, a part de formar part de l'equip i d'ajudar a prendre les decisions de realització. És el treball a on més a prop he estat d'el que es considera una feina professional. Gràcies a la direcció de Nely Reguera, que va saber portar el grup d'una manera impecable. Com afegitó dir que vaig fer una darrera col·laboració a la pos-producció treballant tet-a-tet amb la professional directora en el muntatge de la ficció.







"Esglésies evangèliques: una fe emergent"





Esglésies evangèliques una fe emergent pot semblar un panflet, com he sentit que el titllaven algun dels companys de la realització. Pot ser que el fet d'haver format part d'aquesta església durant una sèrie d'anys em faci no ser neutral i donar una visió potser més parcial del tema, però bé, per això estem, per dotar els treballs d'una visió personal.

El tronc del docu és una entrevista al pastor Francisco Lorite, líder d'una església evangèlica a Santa Coloma de Gramenet. La primera pregunta és la que més meva sento pel fet que quan assistia al culte sempre pensava que el que estava rebent allà era un aliment espiritual, d'alguna manera tenia la oportunitat de contrastar els meus pensaments amb els del diví o del que crèiem que era Déu. Em considero panteista, penso que som un organisme en l'univers, un que és coscient de si mateix i que la vida és un miracle i que probablement hem de passar els pocs dies que estem aquí amb alegria, tot i que la vida és sufril i gosal penso interiorment que hi ha una raó per a tot plegat. El docu ilustra com és un dels llargs cultes que se celebren allà tres vegades per setmana. Les cançons cristianes, la biblia (element inprescindible en aquest tipus d'esglésies) l'escenificació, la prèdica del pastor, el comiat. També hi surt reflexada la vessant social, perquè estan tan de moda aquests espais de culte? Hi té a veure també la immigració provinent dels països suramericans?

Guió, realització i post-producció en col·laboració amb l'equip del taller de creació audiovisual del club social pol+ liderat per Liliana Torres




"Els universos de l'esquizofrènia"




Els universos de l'esquizofrènia és un testimoni molt intimista d'aquest el qui escriu. Trobo que la fascinació per la vida més enllà dels estímuls externs, que és el que a mi em passava, dóna per fer centenars de peces sobre aquest meu/de tothom tema. Una peça que dura quasi 40' amb entrevistes, una ficció i una oda a la vida. És una obra especial perque es tracta del meu retrobament amb el vídeo després de una dècada d'introspectivitat d'una vida viscuda a dos nivells: el real i l'imaginari. Està feta amb molt pocs mitjans però des d'aquí vull enviar un agraïment enorme a aquells que van ajudar a portar aquest projecte a terme.




"Carles Berga/Les gotes de la basseta"






Carles Berga/Les gotes de la basseta és un retrat d'un amic catalanista com jo amb qui vaig passar uns dies a casa seva a Berga, també la presència de l'aigua com a element aglutinador i amb la intervenció instrumental musical d'en Guim de Guimaraes.

"Colòmbia 2014"

Us presento la meva família a Colòmbia, una propina musical i un document de record a tots aquests tiets, cosins i amics que costa de veure degut a la llunyania.

"DIA% Barceloneta"

Vídeo de la quotidianitat



 "Krahn Documental"

  
Fernando Krahn (1935 - 2010) va ser un dibuixant xilè que el 1973 va arribar amb la seva família a Sitges (Barcelona). Després de col·laborar en diverses publicacions, en 1984 va ser contractat pel diari La Vanguardia on va començar a publicar "Dramagrama", una tira gràfica d'humor sense paraules que va aparèixer cada diumenge a l'última pàgina del Magazine durant vint anys.

Col·laboració en la realització de l'equip del taller de creació audiovisual del club social pol+ liderat per Liliana Torres

"El vuelo del Fénix"


El vuelo del fénix és un collage i una tornada enrera en el temps amb el testimoni d'una persona superada per les drogues però que s'en surt i explica la seva experiència.
Col·laboració en la realització de l'equip del taller de creació audiovisual del club social pol+ liderat per Liliana Torres

"Etiquetes", participació al concurs al millor spot publicitari per a Obertament




Col·laboració en la realització de l'equip del taller de creació audiovisual del club social pol+ liderat per Liliana Torres


"Luminiscencia" de Sabrina Zerkowitz Subirana

https://vimeo.com/134826902

stick the preceding code to your navigator browser in order to watch the short movie


Taller de Animación Stop Motion con el colectivo Pol Positiu de la Fundació 3Turons, Barcelona.
Centro de Ocio especializado en el apoyo, seguimiento y evolución de la Salut Mental.
Cortometraje creado a partir de la técnica de la pixilación: animación de personas u objetos,
y animación de haces de luz.
Trilingüe, catalá-castellano-inglés.




Come on tuiti fruity (vídeo Guim escalant, càmera Víctor)




Editat per en Guim de Guimaraes música de?





Enllaços que em van motivar:


a continuació estableixo enllaços amb obres que d'una o altra manera han contribuit a conéixer millor el cinema per a mi


"Aus der Ferne - The Memo Book", Matthias Müller, 1989 Des de la llunyania - El llibre de la memòria




"Aguaespejo granadino", imágenes José Val del Omar nueva versión



Este vídeo está basado en un fragmento de “Aguaespejo Granadino” (1953-55) de José Val del Omar. La banda sonora aquí incluída es una adaptación musical para clarinete y electrónica compuesta como homenaje a Val del Omar por Joaquín Medina Villena con permiso exclusivo de “Archivo Val del Omar”. 
Clarinete: Mª Victoria Ruíz Bermúdez.
Mas información en http://www.joaquinmedina.com/web_quin....

This video is based on an excerpt from “Aguaespejo Granadino” (1953-55) by José Val del Omar. The soundtrack on this video is a musical adaptation composed -as tribute to Val del Omar- by Joaquín Medina Villena for clarinet and electronic, with exclusive authorization from “Archivo Val del Omar”
Clarinet: Mª Victoria Ruíz Bermúdez.
For more info you can visit: http://www.joaquinmedina.com/web_quin...




"El viaje de Saíd"



Gran oda a la vida senzilla i feliç d'un nen que en té prou en anar a pescar per a seguir la rutina, encara que ha de viure una aventura singular.

"La Jetee" de Chris Marker

https://vimeo.com/138951063

copieu i pegueu el codi al vostre navegador per veure la pel·lícula



   Ice Cream Antoni Padrós, William Burroughs






'Pas de deux' (1968) by Norman McLaren


Synchromy - Norman McLaren


La caja


Arnulf Rainer de Peter Kubelka